Si em coneixeu, sabeu que la política i jo no ens portem gaire bé, però he trobat aquest text al blog del cesarin i m'ha agradat, així que he decidit plagiar-lo..jejej...i com que és actualitat, i vulguem o no, és el que està passant i es el que ens espera els propers 4 anys....aquí ho deixo....
"Ahir en un moment de la nit vaig imaginar-me, durant uns segons, que em trobava a una aula de cinquè de primària. Em trobava a una aula blanca amb rajoles verdes, pòsters del rey león, classificacions de lliguetes de patí, nenes vestides d'spice girls, cinc protagonistes i una junta d'avaluació.
A la classe hi havia dos bànols. Els d'en Marià i en Josep Lluís. El segon era el delegat de classe. El bon nano que sempre deia que sí a tot el que deia el professorat, i també recolzava les oponions d'alguns alumnes. "Fotia ràbia", em diu l'Àngel, la mala influència d'en Marià. Per la seva part en Marià era un bocamoll. "Un imbècil, un titella!" em diu en Pere la veu del seny d'en Josep Lluís quan deixava de pilotejar els mestres. Sí, ben mirat en Marià era el típic que deia el què pensava. Era l'únic que diea marica l'amanerat, "sudaca" a en Marc un nano d'origen Peruà i de pares catalans i nena a en Joan el grenyes de pares hippies. Entre mig, trobàvem l'únic vincle d'unió entre ambdós protagonistes: en Josep Antoni, un nano intel·ligent que en alguns moments podria arribar sobrepassar els límits de repel·lència de la nena més fifi de la classe.Com no també trobàvem rarets com en Joanet (si n'hi havia molts de Joans) que defensava un espai independent a classe lliure de pòster d'spice girls, pel·licules animades i horaris. Només volia suro per anlitzar, juntament amb mig il·luminat, com les espores poden arribar a ser nutricionalment positives pels cucs de seda.
Encara es recorda la junta d'avaluació del 2008.... Ningú va assolir els objectius previstos. Tot un desastre de promoció."
"Ahir en un moment de la nit vaig imaginar-me, durant uns segons, que em trobava a una aula de cinquè de primària. Em trobava a una aula blanca amb rajoles verdes, pòsters del rey león, classificacions de lliguetes de patí, nenes vestides d'spice girls, cinc protagonistes i una junta d'avaluació.
A la classe hi havia dos bànols. Els d'en Marià i en Josep Lluís. El segon era el delegat de classe. El bon nano que sempre deia que sí a tot el que deia el professorat, i també recolzava les oponions d'alguns alumnes. "Fotia ràbia", em diu l'Àngel, la mala influència d'en Marià. Per la seva part en Marià era un bocamoll. "Un imbècil, un titella!" em diu en Pere la veu del seny d'en Josep Lluís quan deixava de pilotejar els mestres. Sí, ben mirat en Marià era el típic que deia el què pensava. Era l'únic que diea marica l'amanerat, "sudaca" a en Marc un nano d'origen Peruà i de pares catalans i nena a en Joan el grenyes de pares hippies. Entre mig, trobàvem l'únic vincle d'unió entre ambdós protagonistes: en Josep Antoni, un nano intel·ligent que en alguns moments podria arribar sobrepassar els límits de repel·lència de la nena més fifi de la classe.Com no també trobàvem rarets com en Joanet (si n'hi havia molts de Joans) que defensava un espai independent a classe lliure de pòster d'spice girls, pel·licules animades i horaris. Només volia suro per anlitzar, juntament amb mig il·luminat, com les espores poden arribar a ser nutricionalment positives pels cucs de seda.
Encara es recorda la junta d'avaluació del 2008.... Ningú va assolir els objectius previstos. Tot un desastre de promoció."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada